Publicat el Gener de 2010
Les empreses mercantils capitalistes, societats anònimes i de responsabilitat limitada, tenen la particularitat de que la seva responsabilitat està limitada al seu patrimoni i no transcendeix cap al patrimoni dels accionistes o socis, els quals no respondran dels deutes socials.
Sobre aquesta base s’assenta el nostre sistema empresarial, on els emprenedors saben a què s’arrisquen a l’hora de començar un negoci i són coneixedors de que la Llei protegeix el seu patrimoni personal, preveient que només es juguin les seves aportacions al negoci i els guanys no repartits; sempre i quan no avalin personalment les obligacions de la societat, en quin cas assumeixen també el risc de l’operació garantida.
Aquest marc favorable als socis de societats mercantils capitalistes, canvia de forma important quan ens fixem amb els administradors d’aquelles. Així veiem que tant la LSA com la LSRL preveuen un règim dur de responsabilitat pels administradors, que els tribunals apliquen i que en la pràctica comporta que, de vegades, aquells administradors hagin de respondre dels deutes socials amb el seu propi patrimoni.
No s’ha de passar per alt que la gran majoria de les societats gironines són petites i mitjanes empreses familiars, en les quals els socis són també administradors i, per tant, tot i tenir el risc controlat com a socis l’assumeixen com a administradors. A més, és habitual en moltes societats familiars que l’òrgan d’administració sigui un consell en el qual hi hagi varis membres de la família, el que fa que el risc s’escampi al patrimoni familiar i ja no només al d’un dels seus membres.
La Llei Concursal estableix una regulació pròpia sobre la responsabilitat dels administradors que convé conèixer tant als administradors de societats concursades com als de les societats creditores en un concurs, que malauradament en aquests moments són moltes.
D’entrada, a l’apartat tercer de l’article 48, la Llei Concursal preveu que, des de la declaració del concurs de persona jurídica, el Jutge del Concurs d’ofici o bé a sol·licitud raonada de l’administració concursal, pugui ordenar l’embargament de béns i drets dels administradors o liquidadors, de dret o de fet, i dels qui ho haguessin estat durant els dos anys anteriors a la declaració del concurs, quan hi hagi una possibilitat fonamentada de que el concurs es pugui calificar com a culpable i de que la massa activa sigui insuficient per saldar tots els deutes.
Amb bon criteri, els jutjats mercantils, estan utilitzant aquesta mesura d’una forma restrictiva i només en aquells casos en els quals consideren que és del tot convenient assegurar que els administradors no puguin alçar el seu patrimoni o posar traves i dificultar una execució posterior sobre el mateix.
El concurs pot ser calificat com a fortuït o com a culpable. El concurs es calificarà com a culpable si ha existit dol o culpa greu dels administradors o liquidadors, que hagi generat o agreujat l’estat d’insolvència. Per tant, aquesta és una causa genèrica que queda sotmesa a l’apreciació del Jutge Mercantil i que pot estar justificada en una gran diversitat de situacions.
De tota manera, la declaració de culpabilitat del concurs serà automàtica en els casos següents: (i) no portar o falsejar la comptabilitat, (ii) presentar en el concurs documents inexactes o falsejats, (iii) incomplir el conveni, (iv) alçar els béns o dificultar de qualsevol manera l’execució sobre el patrimoni i (v) simular una situació patrimonial fictícia.
En tot cas es presumirà que ha existit dol o culpa greu dels administradors o liquidadors quan (i) haguessin incomplert l’obligació de sol·licitar la declaració del concurs, (ii) quan no haguessin col·laborat amb el Jutjat Mercantil i/o amb l’administració concursal i (iii) quan no haguessin formulat, aprovat, auditat, si fos el cas, i dipositat els comptes anuals dins els tres anys anteriors a la declaració del concurs.
La sentència que califiqui el concurs com a culpable pot inhabilitar als administradors i liquidadors per un període de dos a quinze anys i, si la concursada està en liquidació, pot condemnar als administradors o liquidadors i als que ho haguessin estat durant els dos anys anteriors a la declaració del concurs a pagar als creditors concursals, total o parcialment, l’import dels seus crèdits que no percebin de la liquidació de la massa activa, el que pot suposar en molts casos perdre tot el patrimoni personal.
Jordi Bellvehí
Bellvehí Advocats SLP