Publicat el Gener de 2010
La morositat en els darrers mesos s’està convertint en el principal mal de cap de les empreses que, fins i tot estant ben gestionades i sanejades, es veuen afectades per les circumstàncies dels seus clients, del seu sector i del mercat en general.
Davant una davallada del consum i una restricció sense precedents en la concessió de crèdit, la bona gestió de la morositat es torna del tot imprescindible per procurar la viabilitat de l’empresa. Aquesta bona gestió ja comença en la selecció dels clients, així com en els volums a vendre’ls i en intentar tenir cobert gran part del cobrament mitjançant una assegurança de crèdit.
Es important estar a sobre la morositat, no deixar-la fer grossa i perseguir a aquells clients que deixin de pagar una factura o un efecte al seu venciment i deixar-los de servir o de prestar servei si no reaccionen positivament al primer requeriment. Seguir treballant amb un client morós pensant que és la única manera de poder acabar cobrant és, normalment, un error que es paga car.
En el supòsit que, requerit extrajudicialment de pagament, un client morós no respongui satisfactòriament, és recomanable actuar amb contundència i celeritat, anunciant-li fefaentment accions judicials immediates. Si el client morós té voluntat de pagar, és aconsellable arribar a un acord de reconeixement de deute (en escriptura pública) amb un pagament immediat i uns altres ajornats.
Si no hi hagués més remei i l’intent de solució extrajudicial no donés resultat, s’aconsella actuar ràpidament per la via judicial i de la manera més contundent possible. Si hi ha algun títol executiu (xec, pagaré, lletra de canvi, reconeixement de deute o garantia en escriptura pública, etc.) el procediment és més ràpid i en pocs mesos es pot aconseguir executar (embargar) sobre el patrimoni del deutor; en cas contrari, el procediment pot durar més d’un any, a no ser que s’aconsegueixi l’adopció de mesures cautelars sobre el patrimoni del deutor.
És recomanable estudiar les possibles responsabilitats personals dels administradors de l’empresa deutora, així com dels seus socis o d’empreses del mateix grup, per poder ampliar les possibilitats de recuperació del crèdit en cas d’insolvència de l’empresa deutora.
No obstant, malgrat tots els esforços en la reclamació del crèdit, si la deutora presenta concurs, tots els procediments judicials iniciats es suspenen i el crèdit passa a ser un crèdit concursal, normalment ordinari a no ser que gaudeixi d’alguna preferència, de dubtós cobrament en un alt percentatge de casos.
Per tant, atès el panorama esmentat, és molt convenient que els empresaris coneguin bé com gestionar adequadament les situacions de morositat.
Jordi Bellvehí
Bellvehí Advocats SLP