Publicat el Gener de 2010
En el context econòmic actual és freqüent trobar empreses constructores- promotores que, davant la impossibilitat de vendre els immobles que tenen acabats, els quals estan finançats per les entitats bancàries, es plantegen com a única solució el concurs de la societat.
Una solució que plantegem és escindir l’activitat de construcció de la de promoció, per intentar continuar la construcció com a activitat independent.
La Llei de l’Impost de Societats (LIS) regula un règim especial de les fusions, escissions, aportacions d’actius i bescanvi de valors, els trets bàsics del qual són la neutralitat fiscal, la simplificació dels tràmits administratius i el diferiment dels impostos.
Dins d’aquest règim, el que ens interessa és analitzar el supòsit de l’escissió, la qual pot ser parcial (on no es produeix la dissolució de l’entitat transmitent) o total (on sí que es produeix la dissolució de la transmitent).
La LIS defineix l’escissió parcial com aquella operació mitjançant la qual una entitat segrega una o diverses parts del seu patrimoni social, que formen branques d’activitat, i les transmet en bloc a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, de les quals rep a canvi valors representatius del seu capital social. L’entitat transmitent ha de mantenir com a mínim una branca d’activitat.
A efectes fiscals, s’entén com a branca d’activitat el conjunt d’elements patrimonials susceptibles de constituir una unitat econòmica autònoma determinant d’una explotació econòmica, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans. Es podran atribuir a la societat adquirent els deutes contrets per a l’organització o funcionament dels elements que es traspassen.
Segons la Direcció General de Tributs (DGT), el transmitent ha de disposar abans de l’escissió parcial de l’organització de mitjans materials i personals necessaris per portar a terme una gestió diferenciada de cada una de les branques d’activitat. Així es va pronunciar la DGT en la seva Consulta Vinculant V0804-06, de 24 d’abril, davant la consulta per una entitat dedicada a la construcció i promoció immobiliària, que pretenia reduir riscos empresarials diferenciant els projectes de construcció i promoció. La DGT va respondre que de la informació facilitada se’n desprenia que els elements aportats no constituïen per si mateixos una branca d’activitat, ja que existia una única activitat econòmica, la promoció i construcció, a la qual estaven afectes tots els béns, i això impossibilitava considerar l’existència d’una branca d’activitat. Per tant, l’operació plantejada no complia els requisits necessaris per aprofitar-se del règim especial.
En conseqüència, en el supòsit que entre les dues activitats no hi hagi realment una organització empresarial clarament diferenciada en dues branques d’activitat autònomes, no es podrà aplicar el règim de l’escissió parcial.
D’altra banda, la LIS també regula l’escissió total, i la defineix com aquella operació mitjançant la qual una entitat divideix en dues o més parts la totalitat del seu patrimoni social i els transmet en bloc a dues o més entitats ja existents o de nova creació, mitjançant l’atribució als seus socis de valors representatius de les societats adquirents i, si s’escau, d’una compensació dinerària inferior al 10% del valor nominal d’aquests valors.
En aquest supòsit, si s’atribueixen als socis de l’entitat que s’escindeix valors representatius de les entitats adquirents en la mateixa proporció que els socis tinguessin en la transmitent, no s’exigeix que els patrimonis adquirits constitueixin branques d’activitat. En aquest sentit es va manifestar la DGT en la seva Consulta Vinculant V0281-08, d’11 de febrer.
Finalment, els avantatges fiscals d’aplicar algun dels supòsits d’aquest règim especial regulat per la LIS són principalment els següents: 1) Les operacions societàries derivades de l’aplicació d’aquest règim estaran exemptes de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats; 2) No estaran subjectes a IVA les transmissions d’elements afectes a les branques d’activitat; 3) La transmissió de valors també estarà exempta, tant d’IVA com d’ITPAJD; 4) No es produirà el meritament de la plusvàlua dels immobles que es transmetin.
En definitiva, considerem que la constitució d’una societat per tal que absorbeixi l’activitat de construcció pot ser una bona solució. Tanmateix, cal analitzar en cada cas concret les possibilitats d’aplicar el règim especial regulat per la LIS.
Laia Coderch Oliva
Bellvehí Advocats SLP